Estat d’exili

[es] Durante los años 60, surge en Uruguay un grupo político armado al calor de la revolución cubana, el MLN-Tupamaros. Integrado principalmente por obreros y universitarios, las acciones de los tupamaros se dirigen contra el estado represor de Jorge Pacheco Areco, apoyado por Estados Unidos.

Los tumaparos actúan en forma de columnas independientes. La más activa a nivel de lucha armada es la columna 15, liderada por Henry Engler y Toni Mas, conocido como “el Gallego”, un joven mallorquín, nacido en Maria de la Salut, que había emigrado a Uruguay con su familia unos años antes.

Uno de los principales hombres de Estados Unidos en Uruguay es Dan Mitrione. Destinado al país como funcionario de la Agencia de Desarrollo Internacional, su verdadera misión es formar a militares y policía en técnicas de tortura y contraguerrilla. Su método consiste en utilizar marginados sociales para mostrar las nuevas técnicas de tortura.

Predispuesto para la acción, Toni Mas acumula atracos a bancos, tiroteos y secuestros. En 1970, con el objetivo de poner en evidencia al gobierno uruguayo ante los Estados Unidos, los tupamaros secuestran a Mitrione. La naturaleza de sus acciones hace que la junta de dirigentes se pronuncie sobre su destino. La decisión mayoritaria es ejecutarlo. El encargado es Toni Mas.

En un control policial, Toni Mas es detenido y encarcelado. Ya bajo la dictadura cívico-militar, es sometido a un régimen de tortura sistemática durante 13 años. Esta situación dejará una huella imborrable en su cuerpo y en su mente.

En un clima de transición política, las noticias de América Latina llegan a Maria de la Salut. La familia de Toni Mas hace numerosos trámites, que incluyen al gobierno y al rey Juan Carlos, para conseguir un mejor trato para Toni en la prisión.

Con el fin de la dictadura en Uruguay, todos los presos políticos son liberados y Toni Mas vuelve a Mallorca. Se reencuentra entonces con su familia, pero al mismo tiempo tiene que adaptarse a un sistema de vida al que no está habituado, pasando por varios trabajos y dejando de lado la militancia política.

Aunque consigue rehacer su vida en la isla, Toni Mas no supera las secuelas de las torturas psicológicas y muere en el año 2002, a la edad de 54 años.

[ca] Als anys 60, va sorgir a l’Uruguai un grup polític armat influït per la revolució cubana, els MLN-Tupamaros. Integrat principalment per obrers i universitaris, aquest grup dirigeix les seves accions contra l’estat repressor de Jorge Pacheco Areco, recolzat pels Estats Units.

Els tumaparos actuen com a columnes independents. La més activa a nivell de lluita armada és la columna 15, liderada per Henry Engler i Toni Mas, conegut com “el Gallego”, un jove mallorquí nascut a Maria de la Salut, que havia emigrat a l’Uruguai amb la seva família uns anys abans. Un dels principals homes dels Estats Units a l’Uruguai és Dan Mitrione. Destinat al país com a funcionari de l’Agència de Desenvolupament Internacional, la seva veritable missió és formar militars i policies en tècniques de tortura i contraguerrilla. El seu mètode consisteix a utilitzar marginats socials per mostrar les noves tècniques de tortura.

Predisposat per a l’acció, Toni Mas acumula atracaments a bancs, tiroteigs i segrests. El 1970, amb l’objectiu de posar en evidència el govern uruguaià davant els Estats Units, els tupamaros segresten Mitrione. La naturalesa de les seves accions fa que la junta de dirigents es pronunciï sobre el seu destí. La decisió majoritària és d’executar-lo. L’encarregat de fer-ho és Toni Mas.

En un control policial, Toni Mas és detingut i empresonat. Ja sota la dictadura cívic-militar, és sotmès a un règim de tortura sistemàtica durant 13 anys. Aquesta situació deixarà una empremta inesborrable al seu cos i a la seva ment.

En un clima de transició política, les notícies d’Amèrica Llatina arriben a Maria de la Salut. La família de Toni Mas fa nombrosos tràmits, que arriben fins al govern i al rei Joan Carles, per aconseguir un millor tracte per a Toni a la presó.

Quan acaba la dictadura a l’Uruguai, tots els presos polítics són alliberats i Toni Mas torna a Mallorca. Es retroba llavors amb la seva família, però al mateix temps ha d’adaptar-se a un sistema de vida al qual no està acostumat, passa per diverses feines i deixa de banda la militància política.

Encara que aconsegueix refer la seva vida a l’illa, Toni Mas no supera mai les seqüeles de les tortures psicològiques i mor l’any 2002, a l’edat de 54 anys.

[en] During the 1960s, an armed political group emerged in Uruguay in the wake of the Cuban revolution: the MLN-Tupamaros. Made up primarily of workers and university students, the Tupamaros’ actions were aimed against Jorge Pacheco Areco’s repressive US-backed government.

The Tupamaros operated in independent groups. The most active of these in terms of armed struggle was Column 15, led by Henry Engler and Toni Mas, known as “El Gallego,” a young Mallorcan born in the village of Maria de la Salut, who had emigrated to Uruguay with his family some years earlier. One of the main US agents operating in the area was Dan Mitrione. He had been sent to Uruguay as a government worker for the United States Agency for International Development, but his real mission was to train military and police personnel in torture and counter-guerrilla techniques. His training method involved using people living on the fringe of society for his demonstrations of new torture techniques.

Meanwhile, Toni Mas, a man of action, was involved in bank robberies, shootouts, and kidnappings. In 1970, in an attempt to force the Uruguayan government to acknowledge their support from the United States, the Tupamaros kidnapped Mitrione. The nature of his deeds led the Tupamaro leaders to decide his fate: the majority was in favor of his execution, and Toni Mas was to be responsible for carrying it out. In a police check, Toni Mas was arrested and imprisoned.

Under the civil-military dictatorship, he was subjected to systematic torture over a period of 13 years. This situation left an indelible mark on him, both physically and psychologically. In an atmosphere of political change, news from Latin America reached Maria de la Salut. Toni Mas’ family made every effort, including approaching the Spanish Government and King Juan Carlos, to improve Toni’s prison conditions.

When the Uruguayan dictatorship came to an end, all political prisoners were released and Toni Mas returned to Mallorca. There he rejoined his family, but at the same time he had to adapt to a way of life he was not used to, trying his luck at several different jobs and leaving his political struggle aside.

Although he did manage to get his life back on track on the island, Toni Mas never managed to overcome the residual effects of his psychological torture, and died in 2002 at the age of 54.